Defensem el Delta del Llobregat!

Pocs anys després del fracàs del projecte “Eurovegas”, una nova proposta urbanística torna a posar en perill els valors naturals, socials i patrimonials del Delta del Llobregat. Es tracta del Pla Director Urbanístic dels sectors econòmics del Delta del Llobregat (PDU-Delta), que afecta diverses zones de valor dels municipis de Sant Boi, Viladecans i Gavà.

El PDU-Delta va ser aprovat el 12 de gener per la Generalitat, en un dels darrers actes del govern en funcions d’Artur Mas. El Pla va començar a plantejar-se, a petició dels ajuntaments de Cornellà, Gavà, Sant Boi i Viladecans, quan es va fer palès el fracàs del projecte d’Eurovegas, un fracàs propiciat per la lluita i la pressió popular. El PDU, a més, es va aprovar aprofitant una modificació legal aprovada a corre-cuita l’any 2012 pel govern de CiU amb el suport del PP, que permet actuar per la via governamental sobre l’urbanisme d’un o diversos municipis, reduint al màxim els tràmits i els processos de participació ciutadana, i traient per tant el debat sobre el futur de les nostres ciutats de l’àmbit participatiu.

Val a dir que, al llarg del tràmit del PDU, s’han millorat les propostes inicials, gràcies
a la presentació d’al·legacions i a la sensibilitat dels tècnics urbanístics i ambientals
que han participat en la seva elaboració. Tot i això, segueix tenint greus mancances,
que el continuen fent inacceptable. En l’aspecte general, podem ressaltar-ne dues:

• La filosofia general del PDU és la de facilitar l’aprofitament privat d’una sèrie de terrenys (162 hectàrees) que, fins aleshores, estaven qualificats d’equipaments, és a dir, tenien una vocació clara de servei públic a tota la ciutadania. Es podria entendre un canvi de qualificació a zona agrícola, que conduís a l’increment i millora de l’espai agrari, perquè l’activitat agrària, tot i ser de caire privat, té uns efectes benèfics sobre el territori que depassen el pur ànim de lucre i reverteixen al bé comú, com ara el manteniment de l’aqüífer, la millora del paisatge o la producció d’aliments de qualitat i de proximitat. Però no és acceptable la requalificació de zones d’equipaments a polígons asfaltats destinats a activitats econòmiques privades com la industrial, la comercial, la logística o l’hotelera.

• El PDU segueix menystenint els valors naturals del Delta del Llobregat, i en especial la biodiversitat que acull. Es limita a requalificar una part de les zones protegides del Delta, regularitzant parcialment allò que legislacions d’àmbit europeu ja havien protegit, sense ampliar-ne gens l’àmbit de protecció. En aquest sentit, és bo recordar que, des de l’any 2011, a nivell internacional s’han delimitat unes Zones d’Importància per a les Aus (IBA) que depassen els estrictes límits de les zones protegides actualment al Delta. De fet, ja hi ha legislació i jurisprudència internacional que haurien d’haver obligat el PDU a ampliar molt més els espais protegits. Es pot concloure que el PDU, ni corregeix, ni compensa les afectacions a les reserves naturals protegides del Delta.

Anuncios

Sant Boi – Salvem el Delta, protegim el nucli antic

A Sant Boi de Llobregat, les previsions del PDU-Delta se centren en dos sectors: els terrenys de l’antic híper situat davant del mercat de les flors, i tot el sector de Llevant, l’entrada a Sant Boi des del pont del Llobregat i la carretera c-245.

Al primer dels sectors, esquemàticament, la proposta inicial del PDU era destinar-lo  usos relacionats amb l’aeroport. Durant la tramitació, però, es va aconseguir que s’hi acceptessin usos relacionats amb l’agroindústria. Si realment ens creiem que el Delta del Llobregat és una reserva alimentària estratègica, i atès que objectivament l’aeroport no precisa de més espais per créixer, ja que l’espai aeroportuari delimitat per l’autovia de Castelldefels (C-31) és encara un immens solar sense aprofitar, caldria ser més taxatius i possibilitar la conversió d’aquest espai, ja urbanitzat de fa dècades, en un pol de transformació de productes agraris.

Però és en el sector de Llevant on la intervenció del PDU és més agressiva. Aquest espai configura una percepció del paisatge urbà –en concret del nucli antic de Sant Boi– de singular valor. Tant és així que aquest skyline ha quedat específicament protegit en la Carta del Paisatge de l’àmbit metropolità, un document oficial, redactat per especialistes, que hauria de ser d’obligat compliment en el planejament urbanístic. Aquest sector està fonamentalment constituït per terrenys qualificats d’equipaments, i terrenys propietats de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquí, el PDU hi preveu urbanitzar tot un nou barri, amb blocs d’habitatges de fins a 7 o 8 pisos, que no només arruïnaran el paisatge urbà actual, sinó que a més afecten directament diversos veïns, que actualment destinen part dels seus terrenys a horta i conreu a la menuda. La urbanització prevista pel PDU és de caire dur, amb la construcció d’un mur d’habitatges sense solució de continuïtat, que a més actuarà de barrera física impossibilitant la connectivitat directa entre el riu i la ciutat actual.

Es tracta del retorn a les velles polítiques del segle passat, que van conduir a la crisi del 2008, i que basaven l’obtenció de recursos públics no en la millora de l’eficiència administrativa o l’excel·lencia de la gestió, sinó en la simple i pura venda del patrimoni municipal del sòl. Una operació, a més, que no és gens necessària, atesa l’existència, a Sant Boi mateix, de centenars d’habitatges buits i disponibles.

La lluita contra el PDU-Delta a Sant Boi, doncs, és també la reivindicació dels valors agraris del Delta del Llobregat, i dels valors patrimonials, culturals i paisatgístics del nucli antic.

Viladecans- Salvem el Delta, protegim el front marítim

A Viladecans, el PDU-Delta se centra en dues zones, una a can Sabadell, al mig del parc Agrari, i l’altra a la zona del litoral, a l’espai denominat Serral Llarg, situat al final del camí de les Filipines, a tocar de les zones naturals més emblemàtiques.

La primera zona es troba dins de l’Àrea d’Importància Internacional per a les Aus, però el PDU requalifica els terrenys, ara d’equipaments, per destinar-los a activitats econòmiques relacionades amb la zona aeroportuària. Cal fer especial èmfasi que aquests terrenys es troben fora dels terrenys aeroportuaris, que encara estan buits i per desenvolupar i que permeten la implantació d’activitats econòmiques en volum molt superior al proposat pel PDU. Per tant, la intenció de destinar aquests terrenys de can Sabadell a activitats aeroportuàries no és necessària. De fet, el PDU serveix d’excusa per construir noves carreteres i infraestructures que malmetin l’actual Parc Agrari i les reserves naturals, cosa que suposaria una amenaça clara per a les zones de conreu i els espais naturals que alberguen una gran biodiversitat.

És remarcable, a més, que la fragmentació i atomització dels espais per a les aus va contra la pagesia, ja que en estar escassos d’aliment a les zones protegides, els ocells han de sortir, i causen danys als conreus. Tant pel manteniment de l’agricultura com de les espècies amenaçades, cal un augment dels espais protegits que inclogui la gestió global de tot el territori. Malauradament, el PDU no contribueix a solucionar aquesta problemàtica sinó que, tot al contrari, l’empitjora.

Pel que fa a la zona litoral, al serral llarg, val a dir que és una de les zones que actualment mantenen un ús agrícola, en part, i en part també mantenen hàbitats d’interès natural comunitari, amb una de les poques pinedes litorals especialment protegides per les directives comunitàries. Cal advertir també que la zona es d’alta inundabilitat i, a causa d’un nivell freàtic a flor de terra, molt complicada de treure l’aigua en cas d’inundacions. Només per això hauria de ser no urbanitzable.

Entenem que la vocació d’aquests espais, lluny de ser l’activitat hotelera i comercial, és la de vertebrar el sistema d’espais protegits del Llobregat, unificant-los i creant un continu pel litorial des de la pineda de can Camins, al Prat, fins a les zones humides de la riera dels Canyars, a Gavà, alhora que uneixi el Remolar i la Murtra amb les zones interiors protegides de Reguerons i can Dimoni. Aquests espais únics a Europa des del punt de vista de la biodiversitat, tindrien una rendibilitat social i comunitària molt més alta que la de l’aprofitament privat i especulatiu.

Lluny de protegir aquest espai, els consistoris dels pobles afectats consideren que la urgència és seguir edificant pisos i complexes hotelers que acabin de malmetre un espai que proveeix de feina i aliment a gran part de la comarca.

Gavà – Salvem el Delta, ampliem el parc agrari

A Gavà, el PDU se centra en dos sectors, el de Marinada, sobre l’autovia de Castelldefels (C-31) i a l’entorn de la riera dels Canyars, i el sector del Joncs, entre Gavà i Castelldefels, i la C-32 i la C-245.

A la zona de la Marinada hi ha unes zones humides d’excepcional valor, amb presència d’espècies d’orquídees úniques i singulars, que d’acord amb diverses directives europees haurien d’estar totalment protegides. A més, aquest espai forma part també de la Zona d’Importància per a les Aus (IBA), i constitueix l’espai de pineda litoral més extrem del Delta del Llobregat. És per tant peremptòria la seva protecció i inclusió al sistema d’espais protegits del Llobregat. D’altra banda, en aquest sector, hi ha també diverses construccions, ben integrades al medi, però que van quedar fora d’ordenació l’any 1976, cosa que ha servit d’excusa perquè les administracions no hi aportin els serveis de clavegueram, enllumenat i accessibilitat mínims. El PDU hauria estat una molt bona eina per ordenar i endreçar aquest espai, permetent als veïns una habitabilitat digna, i impedint per sempre més l’extensió de la urbanització del sector, amb la protecció de les zones humides. Lluny d’això, el PDU es limita a donar una sèrie de vagues directrius, entre les que es manté, lamentablement, l’ús privat hoteler i comercial.

Finalment, el sector dels Joncs és potser el més significatiu del PDU. Constitueix una pastilla de 75 hectàrees fins ara qualificades d’equipaments, però que tenen un intensiu ús agrícola. L’espai a més constitueix l’única ròtula de connexió dels espais lliures entre el Delta del Llobregat i el Garraf, ja que és l’únic sector sense urbanitzar al llarg de la C-32. La proposta sensata seria integrar-lo al Parc Agrari, i potenciar-ne l’ús per a l’agricultura de proximitat. En comptes d’això, el PDU proposa urbanitzar-lo, agredint la connectivitat dels espais lliures que propugna l’urbanisme modern. Es dóna la circumstància, a més, que aquest espai es vol requalificar a zona d’activitats econòmiques per a usos industrials, sense tenir en consideració un informe del 2014, elaborat per la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona, on s’indicava que, de les 566 hectàrees de polígons industrials que ja existeixen als tres municipis afectats, un total de 153,81 no tenen activitat i estàn disponibles per al seu ús. Una xifra molt propera a les 162 hectàrees que vol destinar el PDU a l’activitat econòmica privada. Val a dir que un dels principals propietaris del sector dels Joncs és l’INCASÒL, empresa pública de la Generalitat que pateix un elevat deute, fruit d’errors greus en la gestió anterior, que es pretén saldar, entre d’altres, requalificant els terrenys que hi té, en una nova expressió de l’antic model desenvolupista que es va evidenciar caduc i erroni amb la crisi del 2008.